El glaucoma no avisa… però sí que deixa empremta.
El glaucoma és conegut al món de l’oftalmologia com “la malaltia silenciosa” .
I no n’hi ha per menys: pot avançar durant mesos o anys sense donar senyals evidents… fins que el dany visual ja està fet.
Però és realment invisible? No del tot. De vegades el cos sí que avisa… encara que no sapiguem interpretar els senyals.
Senyals primerencs que no hauries d’ignorar
El Dr. José Iglesias, especialista en glaucoma, ens recorda que petits canvis a la nostra visió diària poden ser pistes importants. Per exemple:
Visió borrosa per moments, sobretot amb poca llum o canviant d’ambient.
Sensació de pressió o molèstia dins l’ull, com si portessis unes ulleres massa estretes.
Halos de colors al voltant de les llums (aquests cercles tipus arcoiris que veus a la nit al voltant de fanals o cotxes).
Pèrdua de visió pels costats (encara que segueixis veient bé de cara, comences a xocar amb coses o no veus persones que s’acosten des d’una banda).
Pressió ocular elevada detectada en una revisió rutinària, encara que no tinguis cap símptoma.
El Dr. Iglesias ens explica en profunditat tots aquests símptomes i com actuar davant d’ells. El més traïdor del glaucoma és que els símptomes evidents apareixen quan el 40% de les fibres nervioses ja s’han perdut.
En aquell moment, la visió perifèrica comença a desaparèixer, com si miressis a través d’un tub estret (allò que anomenem visió en túnel).
I una vegada que el nervi òptic es fa malbé, no hi ha marxa enrere. El tractament no recupera allò perdut, però sí que pot frenar o alentir-la progressió.
Per això la detecció precoç és clau
Tenir cura de la teva visió també és prevenir
Com a especialistes en salut visual, a presbit.com sempre insistim en el mateix:
“No esperis a notar alguna cosa rara per revisar-te la vista.”
Moltes persones descobreixen que tenen glaucoma en revisions rutinàries, sense tenir cap símptoma aparent.
I aquesta és justament la millor notícia possible: quan encara estem a temps de frenar el seu avenç amb tractament (col·liris, làser o cirurgia, segons el cas).
Preguntes freqüents sobre el glaucoma
No. Encara que és més freqüent a partir dels 60 anys, hi ha tipus de glaucoma (com el d’angle obert o el congènit) que poden aparèixer en adults joves, nens i fins i tot nadons.
No té cura, però sí tractament. Amb un diagnòstic precoç i un seguiment adequat, es pot frenar el seu avenç i preservar-ne la visió útil durant tota la vida.
No necessàriament. Hi ha persones amb pressió ocular alta que mai desenvolupen glaucoma (hipertensió ocular), i altres amb pressió “normal” que sí que ho desenvolupen (glaucoma de tensió normal). Per això les revisions completes són tan importants.
No. El glaucoma no s’autodiagnostica. Només un oftalmòleg el pot detectar mitjançant proves com la tonometria (pressió ocular), campimetria (camp visual) i l’exploració del nervi òptic.
L’estrès no causa glaucoma directament, però pot elevar la pressió ocular temporalment. Algunes postures (com el ioga amb el cap cap avall) tampoc no són recomanables en persones ja diagnosticades. Sempre consulta amb el teu especialista.
Si tens pares o germans amb glaucoma, l’ideal és una revisió anual completa a partir dels 40 anys (o fins i tot abans si hi ha símptomes o factors de risc addicionals).
Tens més de 40 anys, antecedents familiars de glaucoma o notes algun dels símptomes que hem esmentat?
Aquest article té un propòsit merament informatiu i divulgatiu. En cap cas no substitueix la consulta, el diagnòstic ni el tractament per part d’un professional sanitari qualificat. Si experimentes qualsevol símptoma visual o tens dubtes sobre la teva salut ocular, consulta amb un oftalmòleg. A presbit.com no ens fem responsables de l’ús que es doni a aquesta informació sense supervisió mèdica.